Celeste Payne / No Pare

Jordi Colomer

L’any 2020 Colomer viu a Xile diverses setmanes durant el confinament provocat per la Covid-19, on continua treballant sobre l’ús del color i la seva percepció més enllà de l’àmbit òptic. Les imatges que componen Celeste Payne / No Pare (2020) mostren un espai completament diferent al de l’urbs mexicana i ens traslladen a una carretera en construcció al costat de la casa on s’allotja l’artista. Igual que a Ciutat de Mèxic, les cartolines van ser adquirides al comerç més pròxim, però en canvi aquí ofereixen una carta cromàtica diferent, un singular “Standard Xile”. En aquest cas la interacció es va dur a terme amb els senyals de trànsit que estan dominats pel color taronja. El suport dels colors ara haurà de ser un cos, lògicament el de la persona que habita la casa mes pròxima, “el tío Juan”, que esdevé així, mitjançant el color, una autoritat potser burlesca que domina l’espai. Als taronges amb els quals es camufla, gràcies al seu vestit de paper, se li
afegeix un blau celeste de difícil descodificació pels automobilistes que transiten aquest lloc. En llengua mapudungún Payne significa celeste.

Jordi Colomer, Celeste Payne / No Pare, 2020
Impresió glicée sobre paper Hahnemühle y dibond
3 parts: 40 x 60 cm cadascuna
Edició 1 de 5